miércoles, 9 de abril de 2008
martes, 8 de abril de 2008
RESIDUS - RECORDATORI
RESIDUS: són qualsevol tipus de material que estiguin generats per l'activitat humana i que estan destinats a ser rebutjats.
Possible solució al seu rebuig: RECICLATGE!
Abans de generar residus i intentar el seu reciclatge cal aplicar les 3R:
- REDUÏR
- REUTILITZAR
- RECICLAR
TIPUS DE RESIDUS:
- RESIDUS DE SÒLIDS URBANS
- RESIDUS INDUSTRIALS
- RESIDUS AGRARIS
- RESIDUS MÈDICS
- RESIDUS RADIACTIUS
Possible solució al seu rebuig: RECICLATGE!
Abans de generar residus i intentar el seu reciclatge cal aplicar les 3R:
- REDUÏR
- REUTILITZAR
- RECICLAR
TIPUS DE RESIDUS:
- RESIDUS DE SÒLIDS URBANS
- RESIDUS INDUSTRIALS
- RESIDUS AGRARIS
- RESIDUS MÈDICS
- RESIDUS RADIACTIUS
RESIDUS - ACTIVITAT 1:
Assigna a cada imatge un tipus de residu:
Imatge 1:
a - Residu de sòlid urbà: mobles
b - Residu de sòlid urbà: paper i cartró
c - Residu industrial: no perillós
Imatge 2:a - Residu radiactiu: d'alta activitat
b - Residu mèdic: material quiròfan
c - Residu industrial: si perillós
Imatge 3:a - Residu radiactiu: de mitja intensitat
b - Residu radiactiu: d'alta intensitat
c - cap de les anteriors
RESIDUS - ACTIVITAT 2:
A La figura següent es poden observar els kilograms de residus de sòlids urbans generats per habitant i any segons la comunitat autònoma.
Perquè creus que a comunitats com ara Catalunya, País Basc o Madrid les tasses d'aquests residus és tan elevada (450-600 kg/hab.any)?
RESIDUS - ACTIVITAT 3:
A la imatge següent es pot observar un abocador per a residus de sòlids urbans en el que es mostra en primer pla un residu mèdic.
Es poden barrejar aquests dos tipus de residus? Perquè?
Com s'haurien de gestionar aquests residus?
lunes, 7 de abril de 2008
RESIDUS - ACTIVITAT 4:
A la figura següent es pot observar la distribució de fàbriques i d'instal.la- cions radiactives a les diferents comunitats autònomes.a - quina és la que més acumula centrals nuclears?
b - estan totes operatives o alguna/es es troben en fase de clausura?
c - què opines, en general, del que comporta l'obtenció d'energia nuclear?
miércoles, 2 de abril de 2008
AIGUA - Reculls de Premsa
NOTÍCIA 1 (Galicia)Una mancha "muy tóxica" de unos tres kilómetros se desplaza río abajo por el Umia, como consecuencia del incendio que el viernes destruyó una factoría de productos químicos en Caldas de Reis (Pontevedra). Los primeros análisis constatan la peligrosidad del líquido derramado, un derivado del petróleo que ha teñido el río de un intenso azul turquesa y arrasa a su paso con flora y fauna fluviales. La Xunta ha prohibido cautelarmente la extracción de marisco en casi toda la ría de Arousa. La prioridad es que la mancha no llegue al mar, pero las barreras anticontaminación apenas surten efecto.
(…) La llegada del vertido tóxico hasta el mar, en Cambados, supondría una catástrofe ecológica en el interior de la ría arousana. (…). Las autoridades estudian la mejor manera de atacar la mancha, con la ventaja de la lentitud con que se desplaza, alrededor de medio kilómetro cada cuatro horas, por lo que tardaría uno o dos días en llegar al mar, según cálculos de la Consejería de Medio Ambiente
La Xunta ha enviado muestras del vertido a laboratorios de Alicante, Ourense, Santiago y Vigo. Los avances de los resultados han sembrado la preocupación entre los alcaldes de la zona (…) Entre otros compuestos, la mancha lleva consigo benceno, un producto tóxico y cancerígeno. Durán realizó un llamamiento a la población para que no utilice las aguas del Umia para el baño ni para el riego.
El consejero de Medio Ambiente, Manuel Vázquez, confirmó que las prioridades consisten en "salvar el mar de esta contaminación" y garantizar el suministro de agua potable a las localidades que se abastecen del Umia, que suman una población superior a los 100.000 habitantes. Para ello se estudian dos medidas. La primera consiste en bombear agua desde la parte alta del río, (…) La segunda, un tratamiento con carbón activo para disolver el vertido tóxico (…)
La consejera de Pesca, Carmen Gallego, subrayó ayer el carácter cautelar de la prohibición de la extracción marisquera, aunque reconoció las severas consecuencias que tendría la llegada de los líquidos tóxicos al mar. (…)
El vertido es consecuencia del incendio que la tarde del viernes destruyó la factoría en Caldas de Reis de la empresa de productos químicos Brenntag, que obligó a desalojar varias viviendas de la zona y cubrió la localidad pontevedresa bajo una densa columna de humo y gas. El incendio se originó hacia las dos y media de la tarde, mientras un operario descargaba un camión con tolueno en los depósitos de la factoría.
(…) La llegada del vertido tóxico hasta el mar, en Cambados, supondría una catástrofe ecológica en el interior de la ría arousana. (…). Las autoridades estudian la mejor manera de atacar la mancha, con la ventaja de la lentitud con que se desplaza, alrededor de medio kilómetro cada cuatro horas, por lo que tardaría uno o dos días en llegar al mar, según cálculos de la Consejería de Medio Ambiente
La Xunta ha enviado muestras del vertido a laboratorios de Alicante, Ourense, Santiago y Vigo. Los avances de los resultados han sembrado la preocupación entre los alcaldes de la zona (…) Entre otros compuestos, la mancha lleva consigo benceno, un producto tóxico y cancerígeno. Durán realizó un llamamiento a la población para que no utilice las aguas del Umia para el baño ni para el riego.
El consejero de Medio Ambiente, Manuel Vázquez, confirmó que las prioridades consisten en "salvar el mar de esta contaminación" y garantizar el suministro de agua potable a las localidades que se abastecen del Umia, que suman una población superior a los 100.000 habitantes. Para ello se estudian dos medidas. La primera consiste en bombear agua desde la parte alta del río, (…) La segunda, un tratamiento con carbón activo para disolver el vertido tóxico (…)
La consejera de Pesca, Carmen Gallego, subrayó ayer el carácter cautelar de la prohibición de la extracción marisquera, aunque reconoció las severas consecuencias que tendría la llegada de los líquidos tóxicos al mar. (…)
El vertido es consecuencia del incendio que la tarde del viernes destruyó la factoría en Caldas de Reis de la empresa de productos químicos Brenntag, que obligó a desalojar varias viviendas de la zona y cubrió la localidad pontevedresa bajo una densa columna de humo y gas. El incendio se originó hacia las dos y media de la tarde, mientras un operario descargaba un camión con tolueno en los depósitos de la factoría.
NOTÍCIA 2 (Tarragona)
Un vertido incontrolado de mercurio, que el pasado día de Navidad ocasionó la muerte de unos 4.000 peces en el río Ebro a la altura de Ascó (Tarragona), ha contaminado durante varios días la red de suministro de agua potable que se distribuye a través del Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT), cuya red abastece los hogares de 350.000 personas de 40 municipios, entre ellos poblaciones como Tarragona, Reus y Salou. El consorcio cortó ayer el suministro a toda la red que recibe agua del minitrasvase del Ebro para limpiar los fangos de la planta depuradora de L'Ampolla, donde el pasado jueves fue detectada la presencia de mercurio. La fiscalía investiga el origen del vertido.
El Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat ha abierto un expediente informativo a la empresa Ercros, que cuenta con una planta química en Flix, muy cerca de donde aparecieron los peces muertos. El límite máximo de mercurio para aguas potables fijado por la Administración es de un microgramo por litro. Sin embargo, el agua captada del Ebro mediante el minitrasvase transportaba a la salida de la planta potabilizadora de L'Ampolla hasta el doble del máximo permitido: entre 1,3 y 2,3 microgramos de mercurio por litro, según confirmó ayer el delegado del Gobierno catalán en las comarcas del Ebre y presidente del CAT, Francesc Sancho.
Estos valores fueron observados en los análisis efectuados por el consorcio en las instalaciones y los depósitos que la entidad tiene esparcidos en diferentes puntos de la provincia de Tarragona. El propio Sancho afirmó que la contaminación no se había detectado en el punto de entrada del agua en la planta, pero sí en la salida. 'Los fangos de depuración deben de haberlo retenido', señaló.
El hecho de que el mercurio fuera detectado sólo en salida indicaría, según Sancho, que tras el vertido el peligroso metal se diluyó en el caudal del río y se acumuló en cambio en los filtros de la planta depuradora.
Según los cálculos de la Generalitat, tras el foco de contaminación detectado el pasado día 25 en la captación de la central nuclear de Ascó, que ocasionó la mortandad de peces, el mercurio tardó unos tres días en llegar hasta la planta del CAT en L'Ampolla. Ahí se acumuló el metal y pudo haberse expandido por toda la red de distribución de agua potable en un solo día.
(…) Ante la preocupación por los posibles efectos del mercurio para la salud, la Generalitat se esforzó ayer por difundir un mensaje tranquilizador. 'No hay riesgo para la salud', insistió el delegado de Sanidad en Tarragona. Para que hubiera peligro, la concentración tendría que superar los cinco microgramos por litro y habría que beber mucha agua contaminada durante meses'. 'Pero debemos garantizar la máxima calidad del agua', precisó Sancho, 'y por eso se ha procedido a un lavado de la planta potabilizadora'. (…)
El Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat ha abierto un expediente informativo a la empresa Ercros, que cuenta con una planta química en Flix, muy cerca de donde aparecieron los peces muertos. El límite máximo de mercurio para aguas potables fijado por la Administración es de un microgramo por litro. Sin embargo, el agua captada del Ebro mediante el minitrasvase transportaba a la salida de la planta potabilizadora de L'Ampolla hasta el doble del máximo permitido: entre 1,3 y 2,3 microgramos de mercurio por litro, según confirmó ayer el delegado del Gobierno catalán en las comarcas del Ebre y presidente del CAT, Francesc Sancho.
Estos valores fueron observados en los análisis efectuados por el consorcio en las instalaciones y los depósitos que la entidad tiene esparcidos en diferentes puntos de la provincia de Tarragona. El propio Sancho afirmó que la contaminación no se había detectado en el punto de entrada del agua en la planta, pero sí en la salida. 'Los fangos de depuración deben de haberlo retenido', señaló.
El hecho de que el mercurio fuera detectado sólo en salida indicaría, según Sancho, que tras el vertido el peligroso metal se diluyó en el caudal del río y se acumuló en cambio en los filtros de la planta depuradora.
Según los cálculos de la Generalitat, tras el foco de contaminación detectado el pasado día 25 en la captación de la central nuclear de Ascó, que ocasionó la mortandad de peces, el mercurio tardó unos tres días en llegar hasta la planta del CAT en L'Ampolla. Ahí se acumuló el metal y pudo haberse expandido por toda la red de distribución de agua potable en un solo día.
(…) Ante la preocupación por los posibles efectos del mercurio para la salud, la Generalitat se esforzó ayer por difundir un mensaje tranquilizador. 'No hay riesgo para la salud', insistió el delegado de Sanidad en Tarragona. Para que hubiera peligro, la concentración tendría que superar los cinco microgramos por litro y habría que beber mucha agua contaminada durante meses'. 'Pero debemos garantizar la máxima calidad del agua', precisó Sancho, 'y por eso se ha procedido a un lavado de la planta potabilizadora'. (…)
LINKS Notícies
Cuadernos de campo de Doñana (notícia)http://150.214.142.35/CuadernosEnLaRed/Extranet/Website/Documentos/DetalleNoticia.aspx?keyIDDocumento=1036
AIGUA - Qüestions
1) Digues si les activitats següents poden contaminar l’aigua:
- agricultura
- ramaderia
- indústria
- activitats domèstiques
En cas afirmatiu, indica per a cada cas algun dels contaminants més probables que podrien afectar a les aigües.
2) Pensant en les diverses activitats comentades a classe, cita com a mínim 5 accions, situacions o males pràctiques humanes que poden tenir com a conseqüència una contaminació de l’aigua.
3) Quines mesures preventives i/o bones pràctiques creus que podrien aplicar-se per evitar-ho?
4) Per al cas d'un aquífer contaminat per metalls pesants, indica quins efectes pot tenir sobre la salut dels habitants d’un poble i sobre el medi natural.
QÜESTIONS per resoldre a casa:
5) Al teu parer i tenint en compte les condicions de sequera de què es parla avui dia a Catalunya, perquè seria important evitar contaminar l’aigua de rius i aqüífers?
6) Tria una notícia de les dues que estan a l'apartat "Recull de Premsa" i respon:
- Quina instal·lació/ acció causant de la contaminació es menciona?
- Quins agents contaminants es mencionen?
- Quins efectes perjudicials sobre el medi i les persones es mencionen?
- agricultura
- ramaderia
- indústria
- activitats domèstiques
En cas afirmatiu, indica per a cada cas algun dels contaminants més probables que podrien afectar a les aigües.
2) Pensant en les diverses activitats comentades a classe, cita com a mínim 5 accions, situacions o males pràctiques humanes que poden tenir com a conseqüència una contaminació de l’aigua.
3) Quines mesures preventives i/o bones pràctiques creus que podrien aplicar-se per evitar-ho?
4) Per al cas d'un aquífer contaminat per metalls pesants, indica quins efectes pot tenir sobre la salut dels habitants d’un poble i sobre el medi natural.
QÜESTIONS per resoldre a casa:
5) Al teu parer i tenint en compte les condicions de sequera de què es parla avui dia a Catalunya, perquè seria important evitar contaminar l’aigua de rius i aqüífers?
6) Tria una notícia de les dues que estan a l'apartat "Recull de Premsa" i respon:
- Quina instal·lació/ acció causant de la contaminació es menciona?
- Quins agents contaminants es mencionen?
- Quins efectes perjudicials sobre el medi i les persones es mencionen?
AIGUA - Un recurs que cal preservar
L’aigua és un recurs escàs i per això convé no malbaratar-la. És convenient fer-ne estalvi sempre i no només en temps de sequera.
Quan hi ha períodes de sequera (que són deguts al règim de precipitacions), els embassaments no s’omplen al màxim de la seva capacitat i els aqüífers no es recarreguen.
Algunes activitats impliquen un alt consum d’aigua: per exemple l’aigua que necessita un camp de golf és equivalent a l’aigua que necessita una ciutat d’uns 10000 habitants.
Per altra banda, a causa d’activitats humanes, l’aigua pot contenir contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies i comportar un risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals.
Diverses activitats poden produir una concentració de productes tòxics en les reserves d’aigua subterrània com poden ser les pràctiques agrícoles intensives, l’abocament d’aigües urbanes residuals sense tractar o l’abocament de residus industrials.
Aquestes aigües acaben al mar, on es poden veure afectats els esculls coral·lins i les espècies de peixos que hi depenen. Al mateix temps, els oceans estan sovint afectats per vessament que afecten les aigües i les zones costaneres (molt sovint petroli).
La contaminació de les aigües superficials i subterrànies es genera principalment per:
- Mala gestió de residus: abocaments incontrolats, acumulacions incorrectes, abandonament d’indústries etc.
- Males pràctiques en instal·lacions: fuites en conduccions i tancs, emmagatzematge incorrecte de productes, dipòsits o basses sense protecció.
- Accidents: en transport, emmagatzematge i manipulació de productes químics.
La contaminació de l’aigua genera efectes negatius sobre el medi natural i sobre
les persones. Pot suposar:
- Perill toxicològic per a la salut humana (per inhalació, ingestió o absorció per la pell)
- Perill ecotoxicològic (absorció per arrels, ingestió d’aigua o terra per bestiar)
- Perill de contaminació d’altres àrees (l’aigua superficial pot contaminar l’aigua subterrània o a la inversa i també pot produir contaminació d’atmosfera, sòls i àrees allunyades al focus) - Perills físics com explosió, foc, etc.
Quan hi ha períodes de sequera (que són deguts al règim de precipitacions), els embassaments no s’omplen al màxim de la seva capacitat i els aqüífers no es recarreguen.
Algunes activitats impliquen un alt consum d’aigua: per exemple l’aigua que necessita un camp de golf és equivalent a l’aigua que necessita una ciutat d’uns 10000 habitants.
Per altra banda, a causa d’activitats humanes, l’aigua pot contenir contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies i comportar un risc real o potencial per a la salut pública o per als sistemes naturals.
Diverses activitats poden produir una concentració de productes tòxics en les reserves d’aigua subterrània com poden ser les pràctiques agrícoles intensives, l’abocament d’aigües urbanes residuals sense tractar o l’abocament de residus industrials.
Aquestes aigües acaben al mar, on es poden veure afectats els esculls coral·lins i les espècies de peixos que hi depenen. Al mateix temps, els oceans estan sovint afectats per vessament que afecten les aigües i les zones costaneres (molt sovint petroli).
La contaminació de les aigües superficials i subterrànies es genera principalment per:
- Mala gestió de residus: abocaments incontrolats, acumulacions incorrectes, abandonament d’indústries etc.
- Males pràctiques en instal·lacions: fuites en conduccions i tancs, emmagatzematge incorrecte de productes, dipòsits o basses sense protecció.
- Accidents: en transport, emmagatzematge i manipulació de productes químics.
La contaminació de l’aigua genera efectes negatius sobre el medi natural i sobre
les persones. Pot suposar:
- Perill toxicològic per a la salut humana (per inhalació, ingestió o absorció per la pell)
- Perill ecotoxicològic (absorció per arrels, ingestió d’aigua o terra per bestiar)
- Perill de contaminació d’altres àrees (l’aigua superficial pot contaminar l’aigua subterrània o a la inversa i també pot produir contaminació d’atmosfera, sòls i àrees allunyades al focus) - Perills físics com explosió, foc, etc.
LINKS relacionats amb l’AIGUA
Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya: http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp
Agència Catalana de l’Aigua – Informació Sequera: http://mediambient.gencat.net/aca/sequera/
Agència Catalana de l’Aigua - Informació instal·lacions tractament d’aigües: http://mediambient.gencat.net/aca/ca//actuacions/inici.jsp
Ajuntament de Barcelona - Informació referent al flux de l’aigua a la ciutat de Barcelona: http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_aigua_presen.htm
Nacions Unides:
UNESCO http://www.unesco.org/water
Algunes ONG que han fet projectes relacionats amb aigua:
Geólegs del Món
Enginyers sense fronteres:
AIGUA - Com obtenim l’aigua?
Les ciutats cobreixen les seves necessitats d’aigua tot extraient-la del territori més proper o bé a través de grans infraestructures hidràuliques que permeten portar l’aigua de llocs cada vegada més allunyats.
La principal font d’aigua per al consum humà són les aigües superficials (rius i llacs) i els aqüífers poc profunds.
Les principals infraestructures hidràuliques a Catalunya són transvasaments i embassaments i, més recentment, dessaladores.
De tota l’aigua dolça que hi ha al món, no tota es troba disponible per al consum humà. Sovint l’aigua ha de rebre algun tipus de tractament per fer-la apta per al consum humà, per això calen plantes potabilitzadores.
Per altra banda, un cop utilitzada l’aigua potable per a ús domèstic o per a qualsevol altre ús (industrial, de serveis ...) aquesta aigua es carrega d’impureses de diverses composicions segons la seva procedència. Parlem llavors d’aigües residuals, que sempre cal tractar mitjançant depuradores, tant si es preveu la seva reutilització com si es preveu retornar-la al medi natural.
La principal font d’aigua per al consum humà són les aigües superficials (rius i llacs) i els aqüífers poc profunds.
Les principals infraestructures hidràuliques a Catalunya són transvasaments i embassaments i, més recentment, dessaladores.
De tota l’aigua dolça que hi ha al món, no tota es troba disponible per al consum humà. Sovint l’aigua ha de rebre algun tipus de tractament per fer-la apta per al consum humà, per això calen plantes potabilitzadores.
Per altra banda, un cop utilitzada l’aigua potable per a ús domèstic o per a qualsevol altre ús (industrial, de serveis ...) aquesta aigua es carrega d’impureses de diverses composicions segons la seva procedència. Parlem llavors d’aigües residuals, que sempre cal tractar mitjançant depuradores, tant si es preveu la seva reutilització com si es preveu retornar-la al medi natural.
AIGUA - El cicle de l'aigua
El cicle de l’aigua és el pas continu de l’aigua atmosfèrica a la terra, rius i mars així com el retorn d’aquesta aigua a l’atmosfera. Els motors del cicle de l’aigua són l’energia procedent del sol i la gravetat.
El cicle de l’aigua inclou processos com:
- Evaporació
- Condensació
- Precipitació
- Infiltració
- Escorrentia
El cicle de l’aigua inclou processos com:
- Evaporació
- Condensació
- Precipitació
- Infiltració
- Escorrentia
- Solidificació
martes, 1 de abril de 2008
AIGUA - Un recurs imprescindible
L’aigua és un recurs natural renovable, imprescindible no només per beure i per a usos domèstics sinó també per al funcionament de les indústries i el rec dels camps que ens proveeixen d’aliment. Tanmateix el nostre model de consum actual té uns efectes greus sobre els recursos naturals i l’explotació i contaminació a què sotmetem els recursos hídrics posa en perill aquest bé imprescindible per la vida.
De fet, no disposar d’aigua potable és la font del 80 % de les malalties als països no desenvolupats.
Essent com és un bé tan valuós, el consum domèstic que en fem sovint es tradueix en el malbaratament de molts litres d’aigua potable.
De fet, no disposar d’aigua potable és la font del 80 % de les malalties als països no desenvolupats.
Essent com és un bé tan valuós, el consum domèstic que en fem sovint es tradueix en el malbaratament de molts litres d’aigua potable.
AIRE
CONTAMINACIO DE L’AIRE /CONTAMINACÓ ATMOSFERICA
- Què entens per contaminació? I per contaminació atmosfèrica?
- Què és l’aire?Es troba a tot arreu? Per que ens serveix l’aire?
“La composició de l’atmosfera és el resultat d’un complex equilibri de gasos que es manté als éssers vius que poblen la Terra, així com l’activitat de diversos processos geològics. Qualsevol pertorbació d’aquest equilibri pot produir canvis perillosos per a la supervivència de totes les espècies.”
- Què són les olors? Perquè es poden considerar un contaminant?
- D’on prové la contaminació atmosfèrica? Quins dos tipus de fonts existeixen? Escriu-ne el nom a cada bombolla i numeren les més importants.
5.Omple la taula dels principals contaminants atmosfèrics amb textos següents:
· Òxids de carboni / Òxids d nitrogen / Diòxid de sofre i Triòxid de sofre /Contaminant secundari (2) /Contaminant primar (3) / Ozó (troposferic) /Compostos orgànics volàtils
“L’excés d’algunes substàncies o la presència d’unes altres que no s’haurien de trobar al medi poden provocar alteracions greus en els ecosistemes.”
- Busca informació sobre algun cas de contaminació que hagi aparegut als diaris últimament . De quina contaminació és tractava? Per quina raó ha sortit als diari?
- Et demanen que formis part d’una comissió que estudiï mesures per reduir la contaminació atmosfèrica. Quines serien les teves propostes?
- Saps com ens afecten a la salut molts dels contaminants atmosfèrics presents a les cuitats? Pensa i escriu alguns efectes ?
Els gràfics següents descriuen diferents efectes de tres contaminants atmosfèrics a la salut (en rosa), als vegetals (en verd) i als materials (en gris). Són efectes del diòxid de sofre ( SO2 ), partícules de pols i ozó troposferic (O3). Relaciona cada gràfic am un dels tres contaminants.
9. Quins criteris utilitzar per classificar la contaminació? Omple la taula amb els mots que falten.
10. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica te repartides per
diferents comarques de Catalunya les estacions on es prenen dades dels contaminants atmosfèrics. Busca la qualitat de l’aire de dos indrets diferents i compara’ls.
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/contaminacio/contaminacio.jsp
http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/aire.htm
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.validar
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/dades.jsp
http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1
http://www.diba.es/mediambient/coat.asp
Suscribirse a:
Entradas (Atom)